Col·lectiu: Col·lectiu “Fútbol Feminista”
Lloc: Argentina
Antecedents:
A l'Argentina, el futbol desferma passions volcàniques. En opinió de l'escriptor Juan Villoro, l'Argentina compta amb el millor periodisme esportiu en espanyol, els millors entrenadors, els més famosos cracks i els aficionats més entregats, que a vegades encenen les graderies. A l'Argentina va ser on al públic se li va batejar com a jugador número 12.
Com no podria ser d'una altra manera, també en la igualtat esportiva Argentina és un gran fitxatge.
Objectius i metodologia:
El col·lectiu “Futbol Feminista” es reuneix entorn d'una pilota de futbol tots els dimarts al parc dels Andes en el barri bonaerense de Chacarita per a jugar al futbol i parlar. Allí moure la bola, passar i gambetear van en paral·lel a moure les idees pel feminisme i la millora de la situació de les dones. La idea d'ajuntar-se va sorgir en la XXX Trobada Nacional de Dones (ENM) en 2016. Una trobada feminista que se celebra anualment. Eixe dia van començar a inventar col·lectivament el futbol feminista, que no és el mateix que el futbol femení, que per a elles suposa adaptar-se al format patriarcal, on els homes són els amos d'un esport que cedeix un xicotet espai a la dona. En canvi, en el futbol feminista eixe espai “nosaltres ens l'obrim soles, el prenem, no demanem permís, li posem altres regles, és fonamental ocupar-ho i empoderar-nos des d'eixe lloc”. Les dones de “Futbol Feminista” són conscients de les dificultats de transmetre hui dia el discurs del feminisme i consideren que el futbol pot ser un vehicle per a arribar on no s'arriba amb les paraules.
Resultats:
En estos dos últims anys no sols han millorat en el futbol i en l'espai col·lectiu que representa per al grup de jugadores, també han redefinit algunes regles per a un futbol diferent al majoritari. Per això juguen en un espai públic i no participen en tornejos comercials, que acaben fent negoci amb el futbol femení i que ofereixen exemples diàriament de discriminació i desigualtat per a les dones futbolistes. Allí on juguen ho fan per una causa i, en les seues samarretes, fugint de l'uniforme, escriuen i transmeten missatges que el públic pot seguir: “Els gols no es compten” “Juguem futbol” desmunten la competitivitat i els estereotips de rivalitat entre dones. El futbol com a eina d'activisme.
La militància no s'acaba en la pista i s'han unit en este temps en marxes contra la violència de gènere, contra els travesticidios o en les lluites a favor de l'avortament. El grup ha anat creixent i fent-se heterogeni. Algunes de les participants prioritzen més l'aspecte esportiu, a unes altres els mou més l'espai de debat que el futbol representa, però el tercer temps després dels entrenaments és un espai molt freqüentat per totes.
Més informació:
https://www.facebook.com/FutbolMilitante10/
Diari de la Esquerra “Fútbol Militante: fútbol feminista”, 19-8-2016
http://lanuestrafutbolfemenino.blogspot.com/